Noces

Noces es un recull de caràcter autobiogràfic d’Albert Camus escrit entre 1936 i 1937, que inclou quatre texts. Es va publicar el 1938 (edició de molt pocs exemplars), i, el 1939, per Edmond Charlot a Alger. Va ser publicat també per Gallimard amb el títol Noces; (suivi de) L’été.
Partint de l’Algèria natal de l’autor, l’obra plasma les reflexions i els sentiments del jove que era aleshores. El més conegut dels quatre texts és «Noces à Tipasa» que exalta la natura sota el sol i el mar; moltes de les cites de l’autor d’aquesta època han estat extretes d’aquest assaig. Camus hi exalta els seus sentiments, la seva joia en la passejada a Tipasa car “el món és bell, i fora d’ell, no hi ha cap mena de salvació”; una bellesa que es tradueix per aquesta definició de la felicitat: “Què és la felicitat sinó l’acord vertader entre un home i l’existència que porta”. Inclús els períodes més difícils de viure poden ser transcendits i pensa que “una certa continuïtat en la desesperança pot engendrar la joia”; això el porta a concloure que “l’esperança, al contrari del que hom creu, equival a la resignació. I viure, és mai resignar-se”.